Un cop aparcats al lloc habitual -a la riera de Canyet-, ens posem en marxa aprofitant un preciós dia, amb molt de sol i una temperatura ideal per fer esport i gaudir del Parc de la Serralada de Marina.
La Margarida no està massa entrenada, fa dies que no pot agafar la bicicleta, però com que és una valenta, decideix pujar cap a Sant Climent.
Aquí teniu unes fotos en les que es veu com s'esforça als trams més durs de la pujada. Veureu també que al final porta la meva bici, sembla que per pujar va una mica millor que la seva:
Descansem una mica a l'ermita
i seguim la nostra marxa cap al mirador de Puig Castellar.Després de fer alguna foto,
anem fins al Vigia B, on tornem a contemplar el paisatge urbà que tapa com una manta el terreny als nostres peus. Sembla mentida, però vistos des de les altures els blocs de pisos tenen el seu encant. Tot i que hi ha coses més encantadores encara
Com que la Margarida no havia anat mai per la ruta dels minerals, decidim baixar-hi, passant primer pel GR (que han arreglat una mica, possant-hi travesses de fusta i tot) i després pel tallafocs que van obrir fa poc temps. La baixada és forta i pronunciada i com que la meva bici, com ja sabeu, fa molt soroll en frenar fort i no li transmet massa confiança, ens la tornem a canviar.
En el moment d'arribar al passeig dels minerals ens trobem dos nois i una noia que enfilen tallafocs amunt. La pujada és considerable, no sé si saben el que els espera... Nosaltres anem fins a la Mina de Galena
i seguim fins a la Font de l'Alzina, lloc ombrívol ideal per a descansar però només ens aturem per fer un parell de fotos,
ja que hem de seguir la nostra ruta. Decidim fer tot el camí dels minerals, de manera que tornem per on hem vingut per anar-nos a trobar amb el GR una mica més avall d'on l'hem deixat abans. Allà pugem fins al Vèrtex Geodèsic, on tenim la vista de Montcada i sentim des de la nostra illa de pau el soroll llunyà dels vehicles que circulen apressats per les nombroses carreteres i autopistes que van devorant el territori.
Baixem de la nostra petita talaia per retornar a la nostra preciosa pista dels minerals, on hi ha llocs d'ombra alternats amb llocs plens del sol que ja comença a escalfar. Llàstima que el trajecte sigui tan curt!.
Per pujar a dalt de la carena passem per un camí ple de pedres que ens porta a uns pisos de Les Oliveres (Santa Coloma) i d'allà pugem per asfalt fins a la Font del Llop.
Allà ens aturem una mica a descansar, ja que la pujada ha estat forta i les cames comencen a pesar. Intentem agafar aigua, però l'aixeta està trencada. Una bona senyora ens explica que a les nits s'hi ajunten uns quants brètols que ho fan malbé tot. També ens explica com de bonic era el bosc quan ella va venir fa trenta anys, amb tot d'animals i ple de vegetació... Ens acomiadem després de parlar una estona amb aquesta senyora tan agradable i acabem de pujar fins a Puig Castellar.
Per tornar a Canyet passem per la Vallençana i agafem el corriol que surt després de les escombraries per baixar a la pista que ens portarà al camí de Sant Jeroni.
Tirem cap a Can Dimoni, passant també pel corriolet que ens deixa al costat de la cadena i baixem per la Hípica.
Arribem al cotxe ben satisfets: per la ruta, pel dia i jo per la preciosa companyia que he tingut aquest matí.
Aquí tenim el perfil i el mapa:
No hay comentarios:
Publicar un comentario