Sant Jordi 2008

Aprofitant la gran sort que tenim els que treballem a Montgat de fer festa per Sant Jordi, decidim fer una sortida pels voltants després de portar els nens a l'escola.
Un cop aparcats al lloc habitual -a la riera de Canyet-, ens posem en marxa aprofitant un preciós dia, amb molt de sol i una temperatura ideal per fer esport i gaudir del Parc de la Serralada de Marina.
La Margarida no està massa entrenada, fa dies que no pot agafar la bicicleta, però com que és una valenta, decideix pujar cap a Sant Climent.

Aquí teniu unes fotos en les que es veu com s'esforça als trams més durs de la pujada. Veureu també que al final porta la meva bici, sembla que per pujar va una mica millor que la seva:





Descansem una mica a l'ermita

i seguim la nostra marxa cap al mirador de Puig Castellar.
Després de fer alguna foto,



anem fins al Vigia B, on tornem a contemplar el paisatge urbà que tapa com una manta el terreny als nostres peus. Sembla mentida, però vistos des de les altures els blocs de pisos tenen el seu encant. Tot i que hi ha coses més encantadores encara



Com que la Margarida no havia anat mai per la ruta dels minerals, decidim baixar-hi, passant primer pel GR (que han arreglat una mica, possant-hi travesses de fusta i tot) i després pel tallafocs que van obrir fa poc temps. La baixada és forta i pronunciada i com que la meva bici, com ja sabeu, fa molt soroll en frenar fort i no li transmet massa confiança, ens la tornem a canviar.


En el moment d'arribar al passeig dels minerals ens trobem dos nois i una noia que enfilen tallafocs amunt. La pujada és considerable, no sé si saben el que els espera... Nosaltres anem fins a la Mina de Galena


i seguim fins a la Font de l'Alzina, lloc ombrívol ideal per a descansar però només ens aturem per fer un parell de fotos,


ja que hem de seguir la nostra ruta. Decidim fer tot el camí dels minerals, de manera que tornem per on hem vingut per anar-nos a trobar amb el GR una mica més avall d'on l'hem deixat abans. Allà pugem fins al Vèrtex Geodèsic, on tenim la vista de Montcada i sentim des de la nostra illa de pau el soroll llunyà dels vehicles que circulen apressats per les nombroses carreteres i autopistes que van devorant el territori.


Baixem de la nostra petita talaia per retornar a la nostra preciosa pista dels minerals, on hi ha llocs d'ombra alternats amb llocs plens del sol que ja comença a escalfar. Llàstima que el trajecte sigui tan curt!.


Per pujar a dalt de la carena passem per un camí ple de pedres que ens porta a uns pisos de Les Oliveres (Santa Coloma) i d'allà pugem per asfalt fins a la Font del Llop.

Allà ens aturem una mica a descansar, ja que la pujada ha estat forta i les cames comencen a pesar. Intentem agafar aigua, però l'aixeta està trencada. Una bona senyora ens explica que a les nits s'hi ajunten uns quants brètols que ho fan malbé tot. També ens explica com de bonic era el bosc quan ella va venir fa trenta anys, amb tot d'animals i ple de vegetació... Ens acomiadem després de parlar una estona amb aquesta senyora tan agradable i acabem de pujar fins a Puig Castellar.


Per tornar a Canyet passem per la Vallençana i agafem el corriol que surt després de les escombraries per baixar a la pista que ens portarà al camí de Sant Jeroni.



Tirem cap a Can Dimoni, passant també pel corriolet que ens deixa al costat de la cadena i baixem per la Hípica.
Arribem al cotxe ben satisfets: per la ruta, pel dia i jo per la preciosa companyia que he tingut aquest matí.

Aquí tenim el perfil i el mapa:

Avui hem sortit a fer una caminadeta amb els amics de la Societat Coral Joventut Tianenca. Hem començat a caminar a les bústies de la Vallençana amb un temps força assolellat però amb un vent fresc que ens gelava les mans. El camí s'enfilava cap a l'ermita de Sant Onofre, on ens hem fet la foto de grup:





De Sant Onofre hem anat a Sant Climent, on ens hem posat al recer del vent per contemplar Sant Jeroni i les ciutats als nostres peus:





Al Dolmen natural la mascota Bubu ha trobat una bona pedra:




La idea inicial era esmorzar al poblat de Puig Castellar, però el vent fresc ens ho ha fet repensar i ens hem quedat als bancs de pedra del mirador. Per ser Divendres Sant hem fet una mica de dejuni, tot i que ha costat força ja que la gent portava força llepolies:


A dalt del Puig el vent es deixava sentir força, a més hi havia un tel de núvols que tapaven el Sol. Hem baixat sense aturar-nos-hi massa fins arribar a Sant Jeroni, on ja tornava a lluir el Sol i la temperatura era molt agradable. Ens hi hem aturat una estona per descansar una mica. Els de la coral han aprofitat per cantar dues peces del seu repertori, l'AveMaria de Victoria i el Glòria de Vivaldi, que estan assajant enguany.





De Sant Jeroni hem anat per pista, ja que alguns genolls estaven una mica avariats, fins a la Vallençana, on hem passat pel corriolet paral·lel a la carretera per arribar ràpidament als cotxes.


Si voleu saber més coses de la Coral de Tiana, podeu entrar a
http://www.joventuttianenca.cat/
i si voleu afegir-vos-hi hi sereu benvinguts

Sortida BoTTera pel Puigsacalm

Diumenge dia 9 de març, dia d’eleccions generals, vam anar decidits a fer el cim del Puigsacalm (1.515m) des del coll de Bracons (1.132m).

Meravellós cim a cavall entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, des d’on es contempla, si no hi ha boira, unes fantàstiques vistes de la vall d’en Bas i dels Pirineus.
La caminada, gens exigent, passa per uns boscos de faigs i roures que, com aquest dia de vent i boira, es transformen en fantasmagòrics.

A mig camí ens trobem amb la font Tornadissa (1.280m), lloc de trobada i parada obligatòria, tant de pujada com de baixada.

Una vegada represa la marxa, enfilem cap a la carena des d’on podrem gaudir de les primeres vistes. Des d’aquí arribem als rasos de manter, prat que ens conduirà directament al cim del Puigsacalm i la seva increïble panoràmica circular.

Es podria considerar com un bon bateig en les ascensions a cims. El desnivell a guanyar és de 383 metres, que farem en uns 7 quilòmetres, dedicant-hi poc més de dues hores en pujar i poc menys d’una hora i mitja en baixar.

La Rous i jo ho vam gaudir d’allò més, després ......a votar.

Dediquem una estoneta a BttBadalona?

Ja fa temps que ho tenia al cap, i l’altre dia li vaig fer saber en Diesel, com era de suposar hi va estar d’acord. Amb això no vull dir que s’obligui a la gent a fer el que no es vulgui fer, però s’ha d’entendre que per ser un grup actiu, sense pretensions, però actiu, cal que tothom col·labori. Crec que ens hauríem de repartir la feina, no cal que siguem sempre els mateixos, d’aquesta manera es veurien les diferents maneres que tenim d’expressar-nos dins el grup, gran grup. No cal dir que em refereixo a fer les cròniques setmanals que, com podeu imaginar, porten molta feina i dedicació i que a tots ens agrada tant gaudir-les.

El "Blog" puede ser un sistema adecuado para que todo el que tenga interés publique rutas, fotos o comentarios. Se puede probar y explorar todas sus posibilidades.